No em vendré

Obro els ulls i sent el pes que m’aclapara els pits, el nus al coll… Ja estan aquí penso, ni un descans; ni tant sols el moment d’exhalar el primer sospir… Ja estan aquí, puc sentir-los, escoltar-los com ressonen dintre meu, mentre noto el cor compassar-se amb ells. Son nervis. Els nervis que em recorden l’entrevista d’avui. M’aixeco, un minut més dins el llit podria ser fatal… vaig direcció al bany i d’aquest a la nevera, em disposo a prendre un got de llet amb cereals, m’assec. No, m’aixeco i vaig a cercar la revista de Gansos Salvajes que just fa un parell de dies em va arribar. Ara sí, me’n torno a la taula i entre cullerades passo pàgines, doncs, sóc incapaç d’atendre a res. I d’aquí a l’armari, què em poso? Miro per la finestra i veig el vent fent festa, pantalons llargs texans, camiseta vermell-taronja, a conjunt amb les sabates i màniga llarga de punt color beige. Preparo la bossa i… No em vendré!

Reflexión 1994

Reflexión (1994) de Francine Van Hove

I… i una frase vinguda des de no sé on em salva. Somric, i amb el gest es trenca la màscara, però ni me n’adono, només sento el pes esfumar-se, respiro alleujada… no em vendré, i m’ho dic ara davant el mirall. I marxo, doncs, ja és hora. Però dins el cotxe hi segueixo pensant… em sorprèn la tranquil·litat amb la que m’han deixat aquestes tres paraules. No havia pensat mai que la nuesa podria ser el meu millor vestit.

Dia 12.

Silenci.

Escrit el 21 de maig de 2015.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s