No pasa res per tenir pena…

No, no passa res… i veig com s’hi apropa i li eixuga les llàgrimes. I m’encanta sentir d’ella aquestes paraules i com d’ell surt demanar-li una abraçada. Aquella que des de fa temps desitjo, aquella que des de fa temps demano a crits callats… moriria per entrar en metamorfosi amb ell en aquest precís moment… i per uns instants semblo transportar-me, i per uns instants sento l’enyorada escalfor de la seva pell, i tanco els ulls i em sumo al seu va i ve…

“No passa res per tenir pena”… i em desperto, i se’m desfà el nus que porto a la gola recargolat des de fa temps…

Per què se’m va ocórrer un dia deixar de necessitar-la? I com demanar-li avui una abraçada?

Dia 2.

Sona: http://grooveshark.com/#!/playlist/Red+Days/105189435

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s